Aquest divendres, 30 de gener, el saló de plens de l´Ajuntament de Manresa es va fer petit per acollir l´acte que donava el tret de sortida al centenari de l´Esbart Manresà de l´Agrupació Cultural del Bages. El director honorífic de l´entitat, Vicenç Orriols i Espunyes, va ser-ne el pregoner.
Durant el pregó va donar una àmplia visió històrica de l´esbart evitant parlar massa de la seva tasca a l´entitat: «sempre costa parlar d´un mateix». El recorregut històric va començar recordant la primera actuació de l´esbart el 7 de febrer del 1909, passant pels anys més difícils marcats per la Guerra Civil Espanyola, fins a l´època d´esplendor que viuen ara. Tal com va explicar el pregoner, «gràcies a la informació gràfica i escrita que es conserva s´ha pogut conèixer la història de la que avui és una de les entitats de més prestigi de Manresa». Vicenç Orriols va tenir paraules d´agraïment per a totes les persones que han estat clau per a l´entitat i va elogiar el bon estat de salut pel qual passa L´Esbart Manresà «considerat un dels millors de Catalunya». No va escatimar a explicar anècdotes viscudes durant els viatges dels dansaires fora de terres catalanes i va enumerar algunes de les actuacions a l´estranger i d´altres en escenaris emblemàtics, com el Palau de la Música.
Durant el pregó va donar una àmplia visió històrica de l´esbart evitant parlar massa de la seva tasca a l´entitat: «sempre costa parlar d´un mateix». El recorregut històric va començar recordant la primera actuació de l´esbart el 7 de febrer del 1909, passant pels anys més difícils marcats per la Guerra Civil Espanyola, fins a l´època d´esplendor que viuen ara. Tal com va explicar el pregoner, «gràcies a la informació gràfica i escrita que es conserva s´ha pogut conèixer la història de la que avui és una de les entitats de més prestigi de Manresa». Vicenç Orriols va tenir paraules d´agraïment per a totes les persones que han estat clau per a l´entitat i va elogiar el bon estat de salut pel qual passa L´Esbart Manresà «considerat un dels millors de Catalunya». No va escatimar a explicar anècdotes viscudes durant els viatges dels dansaires fora de terres catalanes i va enumerar algunes de les actuacions a l´estranger i d´altres en escenaris emblemàtics, com el Palau de la Música.
